El concepto de comunidad sorda va asociada a la lengua de signos, la cual, pese a ser una lengua natural para el niño sordo, a los avances en su estudio y al progresivo reconocimiento y legalización en varios países, sigue siendo relativamente desconocida e incomprendida en amplias capas de la sociedad. Como consecuencia, la educación y desarrollo normal del niño sordo se ven muy afectados por el enfoque clínico de la sordera y el objetivo de integrarlo en la sociedad con una educación oral, sin tener garantizado el éxito en este desempeño, más que en un número de casos, indeterminados ante la ausencia de estadísticas oficiales. Cataluña no ha sido una excepción y en este artículo se habla del proceso educativo y del movimiento asociativo que ha sido y es la amalgama que ha unido, hasta ahora, la lengua de signos catalana con la comunidad sorda.

The concept of deaf community is associated to sign language, which, in spite of being a natural language for a deaf child, the advances in its study and progressive recognition and legalisation in various countries, continues to be relatively unknown and misunderstood in wide layers of society. As a consequence, the education and normal development of a deaf child become very affected by the clinical approach to deafness and the objective of integrating it in society with oral education, without guaranteed accomplishment, more than in a number of cases, undetermined in the absence of official statistics. Catalunya has not been an exception and in this article we speak about the educational process and the associative movement as is the amalgam that has joined, since now, Catalan sign language with the deaf community.

El concepte de comunitat sorda va associat a la llengua de signes, i aquesta continua sent relativament desconeguda i incompresa en àmplies capes de la societat, tot i ser una llengua natural per al nen sord, i tot i els avenços en l'estudi i el reconeixement progressiu i la legalització que té en diversos països. Com a conseqüència d’això, l'educació i el desenvolupament normal del nen sord es veuen seriosament afectats. L’objectiu d'integrar-lo en la societat dins d’una educació oral només ofereix garanties d’èxit en un nombre indeterminat de casos, atesa l'absència d'estadístiques oficials. Catalunya no ha estat una excepció i en aquest article es parla del procés educatiu i del moviment associatiu que ha estat i és l'amalgama que ha unit, fins ara, la llengua de signes catalana amb la comunitat sorda.