La guerra de Successió va ser un conflicte bèl·lic però també propagandístic. Entre escriptura i oralitat, una de les formes de propagació més efectives de missatges polítics van ser els contrafacta, textos dissenyats per cantar-se amb melodies preexistents. Aquests circulaven en forma de fulls volanders o petits plecs, però en aquests objectes físics només s’hi reproduïen els textos; les tonades amb què es cantaven, àmpliament conegudes, no es copiaven sinó que només se n’indicava el nom amb expressions del tipus «al to de». Si bé en l’època aquests noms de tonades evocaven a tot un context sonor i conceptual, actualment n’hem perdut els referents. En aquest article estudiem set contrafacta que van circular entre 1705 i al voltant de 1706, període àlgid de la propaganda austriacista. Per una banda, estudiem els possibles processos intertextuals donats en aquests contrafacta, implícits per la seva pròpia naturalesa de producte resultant de la reutilització literària i musical. Per l’altra, afrontem la recreació musical d’aquests peces que havien estat pensades per ser cantades. Això ens permetrà obtenir un coneixement profund de cadascuna d’aquestes cançons, el que revela detalls dels mecanismes propagandístics adoptats pel bàndol austriacista del conflicte.