L’ensenyament del català a adults ha anat canviant en les últimes dècades. S’ha passat d’un alumnat homogeni de persones castellanoparlants provinent d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol a una realitat d’aula molt diversa quant a procedències, llengües i experiències viscudes dels aprenents. Aquest canvi ha posat de manifest la necessitat de formació del professorat per adaptar-se a aquest nou context i les necessitats lingüístiques d’aquest públic tan heterogeni. Per fer front a aquesta diversitat, s’han implementat diferents pràctiques que afavoreixen que l’alumne esdevingui el centre de l’aprenentatge i aposten per una humanització i personalització de l’educació. Es potencien activitats significatives que permeten crear ponts amb la realitat de l’alumne fora de l’aula i donar resposta als seus objectius específics i interessos. La finalitat és capacitar l’alumne per ser un interlocutor competent en diversos àmbits.