Los fenómenos del nivel intermedio de la realidad presentan unas características particulares de autoorganización sistémica, de interrelación polinivelada, de recursividad, de emergencia de nuevos «objetos» con propiedades distintas a las de los elementos que los forman, y de dinamicidad evolutiva, que necesitan probablemente la formulación de nuevas concepciones teóricas y de principios paradigmáticos distintos. A esa «complejidad» de la realidad es a lo que intenta dar respuesta adecuada lo que se ha venido llamando perspectivas o ciencias de la complejidad o también pensamiento complejo. Esta aproximación adopta una manera multidimensional, integrada y dinámica de ver la realidad: el mundo está constituido por la sobreposición emergente de distintos elementos que van produciendo entrelazadamente nuevas propiedades o nuevas organizaciones a medida que se va complexificando en niveles más altos. Si tratamos lo que llamamos lenguascomo si fueran objetos simples y descontextualizados, podemos avanzar en la comprensión de algunos de sus aspectos más mecánicos pero podemos ignorar totalmente sus condiciones de existencia, funcionalidad, mantenimiento, variación, cambio o desaparición. 

Els fenòmens del nivell intermedi de la realitat presenten unes característiques particulars d’autoorganització sistèmica, d’interrelació polinivellada, de recursivitat, d’emergència d’«objectes» nous amb propietats distintes dels elements que els formen, i de dinamicitat evolutiva, que demanen molt probablement la formulació de noves concepcions teòriques i de principis paradigmàtics distints. A aquesta «complexitat» de la realitat és al que intenta donar resposta adequada el que s’ha anat anomenant perspectives o ciències de la complexitat o bé pensament complex. Aquesta aproximació adopta una manera multidimensional, integrada i dinàmica de veure la realitat: el món és constituït per la sobreposició emergent de distints elements que van produint entrellaçadament noves propietats o noves organitzacions a mesura que es va complexificant en nivells més alts. Si tractem el que anomenem llengües com si fossin objectes simples i descontextualitzats, podem avançar en la comprensió d’alguns dels seus aspectes més mecànics però podem ignorar totalment les seves condicions d’existència, funcionalitat, manteniment, variació, canvi o desaparició.

The intermediate-level phenomena of reality present particular characteristics regarding systemic self-organization, multilevel interrelation, recursivity, the emergence of new “objects” with properties different from those of the elements that form them, and evolutionary dynamics. These characteristics likely necessitate the formulation of new theoretical concepts and different paradigmatic principles. The sciences or perspectives of complexity, or “complex thinking”, are attempts to respond adequately to this complexity of reality. This approach adopts a multidimensional, integrated and dynamic view of reality: the world is made up of overlapping levels of different elements which produce new properties or new organizations at higher levels. If we conceive of what we call languages as simple and decontextualized objects, we can understand some of their more mechanical aspects, but we may remain ignorant of their conditions of existence, functionality, maintenance, variation, change and extinction.