[ca] Fa 60 anys, Laura, la meva àvia, va ser una nena de 10 anys que acostumava a mirar per la finestra asseguda en la seva petita cadira de fusta, ara Laura és una dona de 69 anys que, encara que amb una altra cadira, ho continua fent, mentre pensa en les seves inquietuds i recorda moments que no oblidarà mai. Aquests records, a vegades difícils de rememorar, han estat necessaris perquè Laura pugui ser qui és avui. El projecte Memoria és la interpretació, segons les vivències de Laura, d’algunes d’aquestes cadires en les quals s’asseia. El resultat és un conjunt escultòric de cinc cadires de metall de diferents mides i tonalitats en color blau que reflecteixen els seus records, llunyans i pròxims, i les emocions que els acompanyen. Aquest treball, que busca la relació entre els records i els objectes, és el tancament d’una producció, portada a terme durant diversos anys, centrada en la construcció de l’individu a partir de múltiples capes de records.

[eng] 60 years ago, Laura, my grandmother, was a 10 year old girl who used to look through a window on her little wooden chair, now Laura is 69 years old and to this day still does the same on a different chair while thinking about her concerns and reliving memories which she will never forget. Sometimes Laura makes an effort to remember all the difficult memories lived, which have been essential to be the woman who she is. The project “Memoria” is the interpretation of chairs that have been throughout Laura’s life in accordance with key experiences. The final result is a sculptural set conformed by five metal chairs of different size and shades of blue, that recall her memories, close ones and the far ones too and also the emotions. This artwork, that is looking for the connection between the memories and the objects, is the closing of a producción that lasted several years, focused on developing an individual from multiple layers of memories.

[spa] Hace 60 años, Laura, mi abuela, fue una niña de 10 años que acostumbraba a mirar por la ventana sentada en su pequeña silla de madera, ahora Laura es una mujer de 69 años que, aunque con otra silla, lo continúa haciendo, mientras piensa en sus inquietudes y recuerda momentos que no olvidará nunca. Esos recuerdos, a veces difíciles de rememorar, han sido necesarios para que Laura pueda ser quien es hoy. El proyecto Memoria es la interpretación, según las vivencias de Laura, de algunas de esas sillas en las que se sentaba. El resultado es un conjunto escultórico de cinco sillas de metal de distintos tamaños y tonalidades en azul que reflejan sus recuerdos, lejanos y próximos, y las emociones que les acompañan. Este trabajo, que busca la relación entre los recuerdos y los objetos, es el cierre de una producción, llevada a cabo durante varios años, centrada en la construcción del individuo a partir de múltiples capas de recuerdos.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2022-23, Tutor: Teixidó Simó, Enric, 1979-