A finals de novembre els departaments d'Educació i de Salut van fer públic un informe corprenedor sobre adolescència i joventut: el 8,8% dels adolescents enquestats van dir que cada dia o gairebé cada dia sent que té ganes de morir-se o d'adormir-se i no tornar-se a despertar, i un 5,9% pensa amb la mateixa freqüència a autolesionar-se. Per portar-ho a una aula de secundària: si tenim 30 alumnes, de mitjana n'hi ha 3 o 4 que pensen en la mort o a autolesionar-se. És un tema complex on hi ha molts aspectes implicats. Hi influeix la idiosincràsia de l'adolescència, una etapa crucial per al desenvolupament de la personalitat adulta. L'àrea cerebral que s'encarrega de generar les emocions, l'amígdala, es torna hiperactiva, i la zona que permet gestionar-les i reflexionar, l'escorça cerebral, perd eficiència de funcionament. Per tant, no ens ha d'estranyar que en algunes persones, de tant en tant, es puguin produir aquests pensaments, però en cap cas amb la freqüència que es detecta. Hi ha opinadors que han parlat de la 'joventut de vidre', massa consentits i amb poca capacitat de resiliència. Possiblement hi ha una part d'això, però la responsabilitat la tenim els adults que els hem educat. Però hi ha un parell de factors més que voldria comentar: l'efecte de l'estrès i la confusió entre felicitat i benestar.