Aviat farà vint anys que 'Els Marges' publicaven un inèdit planià: els Fragments d'una autobiografia, datats el 1973. El text es feia valer, baldament fos l'enèsima vegada que Pla recordava els seus orígens i que ho fes també altre cop amb la mitificació, mistificació i desmemoria habituals. Es feia valer sobretot perquè volia compendiar tota una vida literària en unes quantes pàgines per donar-ne una imatge global i, alhora, fixar-ne el sentit històric, clau del propi valor assumit amb convicció per l'autor i demanat a la posteritat. La posició exògena respecte a una tradició dominant, la humilitat retòrica, el desmenjament i el desinterès en la consideració pública suposada a fa figura de l'escriptor -tot plegat elaborada exhibició de mèrits diferencials- convergien en una anecdòtica justificació argumental: segons els fragments, Josep Pla havia «entrat» en la «literatura» per carambola.