Quan els escriptors de finals del segle XVIII i començaments del XIX, en la seva obsessió per crear una literatura russa, aprenen les tècniques i els estils occidentals, filtrant-los a través de la mentalitat i la història del seu propi país, apareixen lògicament imitadors i epígons (dins el corrent neoclàssic, de la novel·la sentimental, del primer romanticisme ...). En tot això, té el seu lloc la reelaboració d'obres alienes.