El teatre de Josep Palau i Fabre arriba per fi a un escenari del Teatre Nacional de Catalunya sis anys ençà de la seva mort. La nova etapa del TNC posa fi a una incomprensible mancança del seu repertori, com ho havia fet en l'anterior temporada recuperant a Pitarra, per a demostrar-nos que el teatre català existeix més enllà de Guimerà, Sagarra i Benet, per fonamentals que siguin, ampliant el registre del nostre riquíssim teatre dramàtic de la segona meitat del segle XX.