Esta tesis doctoral investiga los paisajes culturales de los Pirineos orientales, centrándose entre las regiones de alta montaña y el llano de la Cerdaña. El objetivo principal es caracterizar los patrones diacrónicos de ocupación y explotación dentro de estos paisajes, con un énfasis particular en cómo las actividades pastorales moldearon y configuraron los paisajes culturales. Un foco central de este estudio es la ciudad romana de Iulia Libica, que sirve como lente para explorar su influencia en la organización territorial y la transformación del paisaje. La investigación emplea un enfoque interdisciplinar que integra la arqueología, la arqueomorfología y los estudios paleoambientales. Se han utilizado herramientas tecnológicas avanzadas como los Sistemas de Información Geográfica (SIG), los Modelos Digitales de Elevación (MDE) de alta resolución, la fotogrametría basada en drones y modelización de las dataciones radiocarbónicas para realizar análisis espaciales detallados y reconstruir las dinámicas del paisaje a través de múltiples escalas temporales. El estudio ha documentado 240 estructuras arqueológicas relacionadas con ocupaciones ganaderas: cabañas de piedra seca y cercados, así como asentamientos construidos con muros de piedra seca, que presentan múltiples fases de ocupación y una excelente conservación. Estos hallazgos subrayan la importancia a largo plazo de estas regiones de alta montaña como paisajes culturales dinámicos. Los resultados demuestran una notable continuidad de la ocupación humana y del uso de los espacios desde el Neolítico hasta el periodo medieval, subrayando el papel integral que estos paisajes desempeñaron en las estrategias regionales de subsistencia. Esta investigación no sólo mejora la comprensión académica de la arqueología de alta montaña, sino que también sirve como un recurso crítico para la preservación del patrimonio cultural y la promoción de prácticas de desarrollo sostenible en estas regiones.

Aquesta tesi doctoral investiga els paisatges culturals dels Pirineus orientals, centrant-se entre les àrees d'alta muntanya i la plana de la Cerdanya. L'objectiu principal és caracteritzar els patrons diacrònics d'ocupació i explotació dins d'aquests paisatges, posant èmfasi en com les activitats pastorals van modelar i els van configurar com a paisatges culturals. En un punt central d'aquest estudi recau la ciutat romana de Iulia Libica, que serveix com a lent per explorar la seva influència a l'organització territorial i la transformació del paisatge durant època romana. La investigació empra un enfocament interdisciplinari que integra l'arqueologia, l'arqueomorfologia i els estudis paleoambientals. S'han utilitzat eines tecnològiques avançades com els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG), els Models Digitals d'Elevació (MDE) d'alta resolució, fotogrametria basada en drons i modelització de les datacions radiocarbòniques per fer anàlisis espacials detallades i reconstruir les dinàmiques del paisatge a través de múltiples escales temporals. L'estudi ha documentat 240 estructures arqueològiques relacionades amb ocupacions ramaderes: cabanes de pedra seca i tancats, així com assentaments construïts per murs de pedra seca, que presenten múltiples fases d'ocupació i una conservació excel·lent. Aquestes troballes subratllen la importància diacrònica d'aquestes regions d’alta muntanya com a paisatges culturals dinàmics. Els resultats demostren una continuïtat notable de l'ocupació humana i de l'ús dels espais des del Neolític fins al període medieval, subratllant el paper integral que aquests paisatges van exercir en les estratègies regionals de subsistència. Aquesta investigació no només millora la comprensió acadèmica de l'arqueologia d'alta muntanya, sinó que també serveix com a recurs crític per a la preservació del patrimoni cultural i la promoció de pràctiques de desenvolupament sostenible a aquestes regions.

This PhD thesis investigates the cultural landscapes of the eastern Pyrenees, focusing between the high mountain regions and the Cerdanya plain. The primary objective is to characterize the diachronic patterns of occupation and exploitation within these landscapes, with a particular emphasis on how pastoral activities shaped and configured the cultural landscapes. A central focus of this study is the Roman city of Iulia Libica, which serves as a lens to explore its influence on territorial organization and landscape transformation. The research employs an interdisciplinary approach, integrating archaeology, archaeomorphology, and paleoenvironmental studies. Advanced technological tools such as Geographic Information Systems (GIS), high-resolution Digital Elevation Models (DEMs), drone-based photogrammetry, and modeling of radiocarbon dating to conduct detailed spatial analyses and reconstruct landscape dynamics across multiple temporal scales. The study documents 240 archaeological structures related to livestock occupations: dry-stone huts, and enclosures, as well as settlements constructed by dry-stone walls, exhibiting multiple occupation phases and excellent preservation. These findings underscore the long-term significance of these high-altitude regions as dynamic cultural landscapes. The results demonstrate a remarkable continuity of human occupation and land-use from the Neolithic to the medieval period, underscoring the integral role these landscapes played in regional subsistence strategies. This research not only enhances academic understanding of high mountain archaeology but also serves as a critical resource for cultural heritage preservation and the promotion of sustainable development practices in these regions.