[spa] En esta tesis doctoral se demuestra que la relación de Unamuno y Cataluña, en los años de fin de siglo, fue muy extensa e intensa. Se pretende, asimismo, cubrir un vacio en los estudios unamunianos ya que hasta la fecha solo existian trabajos serios sobre Unamuno e Italia, América, Portugal, etc. La esencia de la investigación se centra en la clasificación, transcripción y anotación de mas de 500 cartas (unas 40 de Unamuno) de corresponsales catalanes, entre los cuales destacan Bernardo Rodriguez Serra, Jaume Prossa, Ramon D. Peres, Eduardo Marquina.... El trabajo va precedido de una introducción en la que se abordan cuestiones colaterales mediante estados de la cuestión: "Generación del 98", "Modernismo" Y "Modernisme", el propio Unamuno; y también se analiza la vision unamuniana sobre determinados aspectos de la cultura catalana y la recepción de Unamuno en Cataluña. Completa la obra un apéndice documental con abundantes textos periodísticos de la prensa de Cataluña, Madrid y Mallorca. Muchos de ellos son artículos del propio Unamuno no incluídos en O.C. y otros son trabajos criticos sobre el propio Unamuno. Se aporta también una bibliografía bastante completa y específica. La obra se aproxima a las 3.000 páginas distribuídas en 3 volúmenes y escritas por ambos lados del folio. En definitiva, su principal aportacion sea acaso la riqueza documental y la abundancia de textos.

[cat] En aquesta tesi doctoral es demostra que la relació d'Unamuno i Catalunya, als anys finals de segle, va ser molt extensa i intensa. Es pretén així mateix cobrir un buit en els estudis unamunians ja que fins ara només existien treballs seriosos sobre Unamuno i Itàlia, Amèrica, Portugal, etc. L'essència de la investigació se centra en la classificació, transcripció i anotació de més de 500 cartes (unes 40 d'Unamuno) de corresponsals catalans, entre els quals destaquen Bernardo Rodriguez Serra, Jaume Prossa, Ramon D. Peres, Eduardo Marquina... El treball va precedit d'una introducció en què s'aborden qüestions col·laterals mitjançant estats de la qüestió: “Generació del 98”, “Modernisme” i “Modernisme”, el mateix Unamuno; i també s'hi analitza la visió unamuniana sobre determinats aspectes de la cultura catalana i la recepció d'Unamuno a Catalunya. Completa l’obra un apèndix documental amb abundants textos periodístics de la premsa de Catalunya, Madrid i Mallorca. Molts són articles del propi Unamuno no inclosos a O.C. i altres són treballs crítics sobre el propi Unamuno. S'aporta també una bibliografia força completa i específica. L'obra s'aproxima a les 3.000 pàgines distribuïdes en 3 volums i escrites pels dos costats del foli. En definitiva, la principal aportació és potser la riquesa documental i l'abundància de textos.