El present estudi pretén analitzar el procés de conformació política d’una comunitat local a l’edat mitjana. Tal com la historiografia ha posat de manifest, poden ser diversos els factors que intervenen en la consolidació d’una dinàmica d’acció col·lectiva: conflictes amb senyors, capacitat mútua de defensa, funció judicial dels consells, la constitució d’un sistema fiscal a partir de la gestió de l’endeutament públic, etc. Tenint en compte aquests factors, la recerca resseguirà, especialment, la interacció dels tres plànols més rellevants que, al nostre entendre, fonamentaren aquesta dinàmica: la creació i desenvolupament de la notaria de destret a partir del 1236; l’establiment d’un règim municipal; i la consolidació d’un hàbit fiscal municipal fruit de la creixent pressió reial. El marc cronològic triat, 1180-1322, comprèn des de la primera referència a uns prohoms que participen de la resolució de conflictes en un tribunal estable presidit pel castlà i pel batlle reial fins a la petició de subsidi per la conquesta de Sardenya. En aquests cent quaranta anys, assistirem a l’emergència d’un nou subjecte polític, la universitas villa et termini Terracie, que permetrà als habitants de Terrassa articular institucionalment la dialèctica generada per la confrontació de les pressions senyorials i els interessos, no sempre homogenis, de la comunitat. Pel que fa al notariat, volem demostrar com la seva gran difusió i acceptació al llarg del segle XIII a casa nostra rau en què l’autenticitat i integritat documentals no es fonamenten en la materialitat de l’instrument complet, sinó en llur construcció social fruit de l’acord de les parts. L’adopció de la tècnica de la doble redacció s’explica perquè els assentaments sintètics que formen les imbreviatures mantenien oberta la potencialitat de canvi dels negocis i acords presos. La confiança en la institució notarial no es basava en la seva garantia d’inalterabilitat dels contractes, sinó en la seva capacitat per modular la realitat jurídica inicial en funció de les volubles necessitats socials de cada moment. El registre notarial, de fet, serà emprat com a cancelleria local tant per la universitat terrassenca com per l’incipient règim municipal que, des dels anys quaranta del segle XIII, podem analitzar en detall. No només permet resseguir el funcionament del càrrec de batlle (accés, durada, funcions) i, a partir de 1290, del lloctinent del batlle, sinó que evidencia el progressiu rol determinant del consell de prohoms. Hi podem trobar també les actes de recepció en habitant de la vila, la particular concessió de ciutadania terrassenca, atorgades des de 1239 conjuntament pel batlle i els prohoms. I, finalment, les diverses actuacions sindicades en nom dels prohoms o la universitat de Terrassa per afers comunitaris (plets, hosts, serveis com el d’un metge) o la constitució d’un arxiu municipal el 1312. Finalment, el tercer vessant, tot i que també ens ocupem de la compravenda i gestió de les rendes reials, sobretot hem centrat l’atenció en l’evolució del comú, és a dir, de les obligacions fiscals dels habitants de Terrassa fruit de les peticions reials i el seu reflex en àmbit municipal a partir de les talles i la resta de documentació associada al procediment de lleva, recaptació i pagament a la corona. A banda de quèsties i redempcions d’exèrcit, veurem quines altres necessitats comunes s’afrontaven a través d’aquesta imposició directa i, sobretot, quins efectes tindrà en la conformació d’una identitat local sota el mantell jurídic de la universitat.

The present study aims to analyze the process of political conformation of a local community during the Middle Ages. As historiography has shown, the factors that intervene in the consolidation of a dynamics of collective action can be diverse: conflicts with lords, mutual defense capacity, judicial function of the councils, the constitution of a tax system on the basis of public debt, etc. Taking these factors into account, the research will focus on the interaction of the three most relevant levels that, in our opinion, framed this dynamic: the creation and development of a public notary office from 1236; the establishment of a municipal regime; and the consolidation of a municipal tax habit resulting from a rising royal pressure. The chosen chronological window, 1180-1322, includes from the first reference to prohoms who participate in the resolution of conflicts in a stable court chaired by the castlà and the royal bailiff until the request for subsidy for the conquest of Sardinia. In these one hundred and forty years, we will see the emergence of a new political subject, the universitas villa et termini Terracie, which will allow the inhabitants of Terrassa to institutionally articulate the dialectic generated due to the confrontation between lordly pressures and the, not always homogeneous, interests of the community.