Aquesta tesi doctoral estudia la recreació de la llengua parlada en la poesia de Robert Frost i la traducció de la poesia de Frost duta a terme per Agustí Bartra i Miquel Desclot al català, i per Giovanni Giudici a l’italià. L’estudi descriu el significat del terme mimesi de l’oralitat i les seves principals característiques. Posa l’accent en la complexitat del fenomen, que es pot explicar millor si s’adopta un enfocament teòric i metodològic més eclèctic, que se centra tant en els aspectes lingüístics de la mimesi de l’oralitat com en els possibles efectes en els lectors. El llenguatge poètic de Frost és ben conegut per la seva qualitat parlada. En aquesta recerca defineixo en primer lloc els trets principals de la llengua del poeta i estudio de quina forma la seva evocació de l'oralitat ha estat interpretada pels poetes i traductors Bartra, Desclot i Giudici i de quina manera s'ha entrellaçat amb l’estil poètic propi dels traductors. Les traduccions comparteixen trets comuns que es remunten als patrons estilístics de la poesia original de Frost. No obstant això, també presenten solucions estilístiques divergents que poden ser atribuïdes a cada traductor. Mitjançant la contextualització d’aquestes opcions personals de traducció és possible aconseguir una millor comprensió de les causes que les han motivades. Això porta la investigació a examinar qüestions relacionades amb la ideologia dels traductors i el seu compromís cultural.

This doctoral thesis studies the recreation of spoken language in Robert Frost’s poetry and the translation of Frost’s poetry that has been carried out by Agustí Bartra and Miquel Declot into Catalan, and by Giovanni Giudici into Italian. The study starts by describing the meaning of the term mimesis of orality and its main features. It stresses the complexity of the phenomenon, which can be explained better only if a more eclectic theoretical and methodological approach is adopted that focuses on both the linguistic features of mimesis of orality and their potential effect on readers. Frost’s poetic language is well-known for its spoken quality. In this research I define the main traits of the poet’s language and then study how his evocation of orality has been interpreted by the poet-translators Bartra, Desclot and Giudici and how it has been interwoven with their own poetic style. The translations share common traits that can be traced back to the stylistic patterns of Frost’s original poetry. However, they also present divergent stylistic solutions that can be ascribed to each translator. By contextualizing these personal translation choices a better understanding is achieved of the causes that have motivated them, which ultimately brings the research to explore issues related to the translators’ ideology and cultural commitment.

Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge