Este estudio pretende ser un análisis sobre la visión de Alejandro Magno en el terreno de la alteridad, y su cambio de perspectiva en relación con sus nuevos súbditos. En el siglo IV aC, nuestro personaje, conscientemente, pretendió asimilar bajo su reinado, de forma pacífica, todas las sensibilidades identitarias que formaban parte de su nuevo imperio. Las fuentes históricas aparecen, pero no exclusivamente, como las herramientas a utilizar para entender su decisión, la cual neutralizaba la construcción identitaria helena que consideraba a los persas aqueménidas como a bárbaros por antonomasia.

Aquest estudi pretén ser una anàlisi sobre la visió d'Alexandre el Gran en el terreny de l'alteritat, i el seu canvi de perspectiva en relació amb els seus nous súbdits. Al segle IV aC, el nostre personatge, conscientment, va pretendre assimilar sota el seu regnat, de manera pacífica, totes les sensibilitats identitàries que formaven part del seu nou imperi. Les fonts històriques apareixen, però no exclusivament, com les eines a utilitzar per entendre la seva decisió, la qual neutralitzava la construcció identitària grega que considerava als perses aquemènides com a bàrbars per antonomàsia.

This study intends to be an analysis on the vision of Alexander the Great in the field of alterity, and his change of perspective in relation to his new subjects. In the fourth century BC, our character consciously tried to assimilate under his reign, peacefully, all the identity sensitivities that were part of his new empire. The historical sources appear, but not exclusively, as the tools to be used to understand their decision, which neutralized the Hellenic identity construction that considered the Achaemenian Persians as Barbarians by antonomasia.