This article offers an exploration into the relationship between the image and knowledge in social anthropology from two points of view. First, how anthropological knowledge has approached the study of the image, and second, how the image has been used in the history of anthropology, especially in ethnographic field work. Within this expository framework we will see how photography has been considered as a technique half-way between science and art. Also, how it has been characterised, either as direct evidence unmediated by reality, or how being an artistic medium for communication has distanced it from being clearly integrated into anthropological practices. Despite the fact that this distinction between science and art is still present in the discourse of the social sciences, the reflexive theoretical and critical currents at the end of the 1980s have allowed the entry of art and, with it, a new use and redefinition of photography, cinema, and video, and of their place in the development and communication of anthropological knowledge.

Aquest article presenta una exploració sobre la relació entre imatge i coneixement en l'antropologia social des de dos punts de vista. En primer lloc, com el pensament antropològic s'ha aproximat a l'estudi de la imatge i, en segon lloc, com la imatge s'ha utilitzat en la pràctica de l'antropologia, especialment en el treball de camp etnogràfic. Dins d'aquest marc expositiu, veurem com la fotografia ha estat considerada com una tècnica a mig camí entre la ciència i l'art, i que la seva caracterització, bé com l'evidència directa i no mediada de la realitat, o bé com a medi de comunicació artística, l'ha allunyat d'una plena integració dins la pràctica antropològica. Malgrat que la distinció entre ciència i art encara és present dins del discurs de les ciències socials, els corrents teòrics reflexius i crítics de finals dels anys vuitanta han permés l'entrada de l'art i, amb ell, un nou ús i redefinició de la fotografia, el cinema i el vídeo, i del seu lloc en el desenvolupament i la comunicació del coneixement antropològic.