El propòsit principal d’aquesta tesi és analitzar les creences, representacions i sabers (CRS) d’un grup de docents de llengua i literatura de secundària que incorporen innovacions a l’ensenyament-aprenentatge de la poesia, amb especial èmfasi en la poesia experimental. Aquesta anàlisi es desenvolupa a partir d’un marc teòric que examina el pensament docent i el model CRS, revisant com aquestes creences influeixen en la didàctica de la llengua i la literatura. La investigació es divideix en dues grans línies d’actuació. En primer lloc, s’exploren les creences i representacions del professorat a través d’entrevistes semiestructurades, que permeten identificar la configuració del sistema CRS i la seua influència en les estratègies pedagògiques relacionades amb el gènere poètic. Aquest apartat s’enllaça amb una revisió exhaustiva del pensament docent i les seues implicacions educatives en el context de la didàctica de la poesia. En segon lloc, es realitza una observació directa de les pràctiques docents de dos professors seleccionats, centrant-se en les seues classes sobre poesia i poesia experimental. Les sinopsis elaborades a partir d’aquestes observacions, el diari de camp i les narratives visuals serveixen per a analitzar com les creences docents es tradueixen en accions concretes a l’aula, incloent-hi metodologies, gestos i l’impacte sobre l’alumnat. El disseny metodològic combina l’anàlisi del contingut de les entrevistes amb l’estudi detallat de les sinopsis, del diari de camp i de les narratives visuals. Aquesta aproximació possibilita una triangulació rigorosa entre els aspectes teòrics i pràctics de l’ensenyament de la poesia. Els resultats preliminars indiquen que l’ensenyament del gènere poètic, i especialment de la seua dimensió experimental, requereix metodologies interdisciplinàries que vinculen la poesia amb experiències estètiques, la multimodalitat i les noves tecnologies, i que responen als desafiaments de les creences tradicionals del professorat. Aquest estudi contribueix a ampliar les comprensions sobre com transformar el gènere poètic en una eina pedagògica poderosa i rellevant, alhora que ofereix noves perspectives sobre la interacció entre el pensament docent i les pràctiques educatives.