Introducció: L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) enfatitza el protagonisme de l’estudiant en el procés d’aprenentatge, alineant-se amb el Conveni de Bolonya. En este context, l’avaluació contínua (AC) s’integra com una eina clau en la formació de logopedes, valorant coneixements teòrics, habilitats pràctiques i competències transversals com l’empatia i la comunicació. En l’assignatura de Neurologia, esta metodologia, junt amb l’avaluació final (AF), permet mesurar el rendiment acadèmic i professional. Malgrat els avantatges de l’AC, com el seu enfocament progressiu i pràctic, també afronta reptes quant a planificació i recursos. Objectius: L’objectiu principal és analitzar l’impacte de l’AC i l’AF en el rendiment acadèmic, identificant la seua influència en la qualificació global (As). Els objectius específics inclouen: comparar qualificacions entre AC, AF i As; avaluar activitats específiques dins de l’AC (treballs, exploracions pràctiques i qüestionaris) i de l’AF (exàmens teòrics i clínics); analitzar la distribució de qualificacions destacades; examinar la relació entre instruments avaluatius i la qualificació global i proposar millores en els sistemes d’avaluació educativa. Metodologia: L’assignatura de Neurologia del grau en Logopèdia combina AC (30%) i AF (70%). S’analitzaren les dades de 61 estudiants mitjançant proves estadístiques (Kruskal-Wallis i correlació de Spearman). L’AC inclogué exploració neurològica pràctica, treballs escrits i qüestionaris diaris. L’AF consistí en exàmens teòrics i de casos clínics. Resultats: L’AC obtingué les qualificacions més altes, amb una mitjana de 8,3 en l’exploració neurològica, destacant-se sobre el treball escrit (7,6) i els qüestionaris diaris (7,0). La freqüència de notes altes fou major en l’exploració pràctica (59,7% assolí un 9). En relació amb l’AF, les notes dels exàmens teòric i clínic no presentaren diferències significatives (6,8 i 6,6, respectivament), concentrant-se entre 5 i 8,5. Les qualificacions excel·lents foren escasses. Totes les activitats mostraren una correlació positiva amb la nota global de l’assignatura, sent major per a l’examen teòric (r = 0,92) i menor per a l’exploració neurològica (r = 0,27). Conclusions: L’AC facilita un aprenentatge progressiu i millora el rendiment acadèmic, destacant l’exploració neurològica com el seu component més efectiu. Les activitats de l’AF presenten menor dispersió, encara que les qualificacions excel·lents són escasses. En conjunt, este estudi subratlla la importància de l’AC en la formació logopèdica, suggerint ajustos en la metodologia per a optimitzar els resultats educatius i professionals. Paraules clau: Avaluació contínua, Logopèdia, Competències pràctiques, Rendiment acadèmic, Avaluació final.