Aquest article analitza les raons per les quals a Espanya no ha arrelat el populisme malgrat donar-se moltes de les condicions associades al sorgiment i creixement d’aquest corrent polític —una profunda crisi econòmica que es va iniciar l’any 2008 i una crisi política vinculada als escàndols de corrupció que afectaven els principals partits del sistema. Al nostre país l’extrema dreta tradicional és molt dèbil. A més, no podem considerar els nous partits com Podemos o Ciudadanos com a populistes; i Vox, tot i que compleix tots els requisits d’un partit de dreta radical, es diferencia de la seua família política en el fet que no és populista. En aquest article s’argumenta que aquesta absència de populisme s’explica, sobretot, per la preeminència de les fractures esquerra-dreta i nacional, característiques polítiques tradicionals entorn de les quals s’articula la competència política a Espanya