El punt de partença de tota historia de la crítica hauria de ser, segons De Sanctis, la consideració que 'ogni scrittore ha la sua estetica in capo, un certo suo modo di concepire l'arte, e le sue predilezioni nel metodo e nell'esecuzione'. En cada escriptor que pugui ser considerat un veritable crític, doncs, ha de poder descobrir-s'hi una determinada concepció de l'art, i, més concretament, un pensament 1iterari propi. I això perquè a l'hora d'aplicar-se a l'activitat que és la crítica literària, tal autor s'haurà valgut de tot un conjunt de termes, conceptes i idees, al damunt del qual haurà formalitzat les seves experiències de lectura de l'obra a que dirigeix la seva atenció de crític.