L’anàlisi dels pocs jaciments rurals que fins ara s’han identificat com a pertanyents al període visigot en aquest territori ens permet fer una primera aproximació a la gran transformació en el model d’ocupació del camp a l’antiguitat tardana, després de la desaparició de les vil·les d’època romana, fins i tot les més tardanes. S’identifiquen i estudien les restes fins ara localitzades, sovint obrades aprofitant part de les restes d’edificis anteriors, però altres vegades edificades ex novo, en llocs on no hi havia hagut mai ningú, seguint un model d’habitatges senzills, de superfície reduïda i amb materials modestos.