L’objectiu del present treball és fer reflexió al voltant de la transformació de l’exèrcit japonès durant el feixisme Shôwa i les etapes anteriors. Per què l’exèrcit? Doncs perquè durant aquests períodes l’exèrcit va anar guanyant terreny a la política fins a convertir el país en una dictadura militar de facto l’any 1932. Ara bé, el control militar de la política i la societat té arrels molt profundes que es remunten fins més enllà de la Restauració Meiji. Des del poder l’Exèrcit va anar transformant el Japó en un règim militarista que va derivar en una expansió colonial sobre tot el Pacífic. És vital comprendre què va passar dins l’exèrcit per poder explicar fets ocorreguts durant l’expansió com la Violació de Nanjing o la Marxa sobre Baatan. Per poder estudiar la Guerra d’Àsia Pacífic cal veure tots els processos que van actuar dins de l’exèrcit: com els conflictes interns entre la Marina i l’Exèrcit de Terra, entre “l’Escola ordre” i “l’Estil imperial”. No són menys importants els maltractaments brutals que patien els soldats per part dels seus superiors, per no parlar del menyspreu a la vida que imperava en els alts comandaments de l’exèrcit. Aquests comportaments deriven en part d’una ideologia samurai i feudal que arrelava profundament a les ments dels militars. És vital entendre l’exèrcit perquè, de fet, és el principal actor polític i social del període. Això el converteix en el principal responsable de les atrocitats de l’època. Alguns historiadors occidentals que han tractat el període s’han deixat endur sovint per la singularitat de la figura de l’emperador dins la política japonesa. Tot oblidant-se que precisament per ser un símbol molt poderós, és utilitzat amb interessos per aquells qui ostenten el poder polític, econòmic i militar