Aquest treball estudia l’expressió de la genericitat en la llengua de signes catalana (LSC). Per fer-ho, es fan servir tres conjunts de dades: dos provenen d’elicitacions amb signants de dues generacions diferents i l’últim és el producte d’aplicar diagnòstics de reeixidesa de diversos tipus de sintagmes nominals en oracions amb lectura genèrica. Dels tres objectius del treball, el primer és comprovar i elaborar sobre les hipòtesis de la recerca prèvia del fenomen en LSC i s’assoleix corroborant-ne algunes, perfilant-ne d’altres i detectant un nou signe relacionat amb la genericitat. El segon és estudiar la possible microdiacronia entre la generació de signants joves i la d’edat avançada i se’n troben indicis tant en l’expressió com en la percepció de la genericitat. Finalment, l’últim objectiu és detallar noves línies de recerca per continuar la recerca, cosa que es fa en base a les troballes d’aquesta investigació.

This paper studies the expression of genericity in Catalan Sign Language (LSC). To do so, three datasets are used: two come from elicitation sessions with signers from two different generations, and the third is the results from applying felicity diagnostics to various types of noun phrases in sentences with a generic reading. The study pursues three main objectives. The first is to verify and refine the hypotheses put forward in earlier research on this phenomenon in LSC, and this is achieved by confirming some proposals, sharpening others, and identifying a previously unnoticed sign related to genericity. The second objective is to explore possible micro-diachronic change between the younger and old-aged generations of signers, and evidence is found in both the production and the perception of genericity. Lastly, the final objective is to outline new research avenues based on the paper findings.

Treball de fi de màster en Lingüística Teòrica i Aplicada

Directores: : Dra. Gemma Barberà Altimira