Parlar de literatura, i especialment en el cas de la narrativa, és parlar d’espais literaris. Què seria de James Joyce sense Dublín, de Paul Auster sense Nova York o de Gabriel García Marquez sense el seu Macondo, trassumpte fictici d’Aracataca? Els relats s’arrelen, com les persones, en un territori, i és a partir d’aquest arrelament que poden esdevenir universals. No importa com siga de petita o de gran la llengua que vehicula el relat, o que el territori siga urbà o rural, modern o remot. L’important, sempre, és la qualitat de la mirada literària, la capacitat per a saber captar les qualitats úniques que posseeix cada espai. El cas d’Alacant, com no podria ser d’altra manera, no és diferent. Són molts els escriptors que han recorregut literàriament el seu territori, des de les muntanyes de l’interior fins el seu litoral, passant per bona part dels seus pobles i les seues ciutats. Essencialment narradors, però també poetes i assagistes. En aquest paper volem fer una panoràmica de la imatge que els escriptors que escriuen en català han donat d’aquesta terra. La seua majoria són escriptors alacantins, però també en trobarem d’altres territoris catalanoparlants. Les limitacions d’espai impediran que els puguem citar a tots, i demanem excuses per endavant. Intentarem, si més no, parlar dels que considerem més representatius.