L’interés pel món natural sempre ha estat present al llarg de la història. Conéixer l’entorn, qüestionar els fenòmens naturals, donar una explicació a les conductes dels éssers que ens envolten, és una necessitat que han desenvolupat els humans des de temps ancestrals. La ciència moderna ha creat disciplines com la biologia, la zoologia o l’ecologia, que s’ocupen de l’observació i la descripció de les espècies, de la seua evolució, i a més, les classifiquen, les estudien i es preocupen per la seva conservació. A l’edat mitjana, però, la naturalesa es concebia com una obra de Déu, el reflex de l’essència del seu Creador, i el que pertocava era admirar-la i aprendre del seu exemple. No és estrany, doncs, que als anomenats «segles obscurs» també sorgís una extensa cultura enciclopèdica que, tot i que buscava les arrels en la cultura clàssica, fonamentalment en els tractats aristotèlics, conjugava aquest saber natural amb les creences cristianes.

Aquest registre conté únicament un extracte de l'obra.