La paraula moixonia era un substantiu que utilitzava la llengua catalana en época medieval. D’ús no freqüent però sí destacat en alguns manuscrits catalans que contenen la traducció de la Legenda aurea de J. de Voragine, obra notòria de l’hagiografia medieval. Aquest vocable deriva de moix, geosinònim català que equival a ‘gat’. Segurament a partir d’una projecció metafòrica, la paraula moixonia atribueix certes aptituds d’aquest animal a les persones, i sempre amb un rerefons negatiu, ja que el seu valor semàntic era aconseguir enganyar algú a partir de paraules «subtils». Actualment, però, aquesta accepció no està arreplegada en cap diccionari normatiu de la llengua. En aquest treball analitzem totes les ocurrències on atestem questa paraula o variacions en el Flos sanctorum, repassem en quines altres obres medievals apareix, també cerquem el possible significat en altres llengües romàniques i, finalment, estudiem la formació metafòrica del terme per a proposar-ne una possible definició que haurien d’arreplegar, almenys, els diccionaris històrics del català.

The word moixonia was a noun used in the Middle Ages in Catalan. Although not frequently used, it appears repeatedly in Flos Sanctorum by J. de Voragine, a famous work within the Medieval Hagiography. This word derives from moix, a Catalan geosynonym equivalent to ‘gato’ (cat). Most likely through a metaphorical projection, the word moixonia attributes some of this animal’s aptitudes to people, but always with a negative connotation, as its semantic value was to fool somebody with ‘subtle’ words. Currently, this denotation is not included in any normative dictionary of this language. This article analyses all cases where this word or variations of it are found in Flos Sanctorum, reviews other Medieval works where it appears, examines its meaning in other Romance languages and, finally, studies the metaphorical formation of this term in order to propose a definition which should be included in, at least, all Catalan historical dictionaries.

Treball realitzat en el marc del projecte d’investigació «La literatura hagiográfica catalana: fuentes, ediciones y estudios» (FFI2017-83950-P), del Ministeri d’Economia i Competitivitat, dirigit per la Dra. Marinela Garcia Sempere (Universitat d’Alacant).