
doi: 10.7203/efit.1.16728
handle: 10550/112832
La relació entre dues llengües com són el grec i el català no ha estat pràcticament estudiada. Tan sols podem esmentar els esforços de Joan Coromines i de l’hel·lenista Jordi Redondo. Sabem que la llengua catalana posseeix hel·lenismes que s’introduïren a diverses èpoques i per diverses raons. Tot i això, mai s’havia proposat un contacte directe entre ambdues llengües. No obstant això, molts són els motius històrics i lingüístics per pensar que hi vahaver un contacte directe català-grec, el qual podria explicar tant els manlleus grecs que trobem al català, com els catalanismes que trobem al grec medieval. Els materials dels quals disposem per a demostrar aquesta hipòtesi sónlimitats. Tanmateix, sí que trobem a textos grecs medievals alguns catalanismes, la major part dels quals pertanyen al camp semàntic de la marineria. Així, sembla més possible pensar que certament existís una situació de bilingüismeque justificar aquestos manlleus prenent una llengua franca com a intermediària.Paraules clau: català medieval; grec medieval; bilingüisme; catalanismes; manlleus.
| selected citations These citations are derived from selected sources. This is an alternative to the "Influence" indicator, which also reflects the overall/total impact of an article in the research community at large, based on the underlying citation network (diachronically). | 0 | |
| popularity This indicator reflects the "current" impact/attention (the "hype") of an article in the research community at large, based on the underlying citation network. | Average | |
| influence This indicator reflects the overall/total impact of an article in the research community at large, based on the underlying citation network (diachronically). | Average | |
| impulse This indicator reflects the initial momentum of an article directly after its publication, based on the underlying citation network. | Average |
