L’article pretén analitzar l’evolució de les pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya durant l’Antiguitat (segles III ane – III ne). Tot i l’escassetat de les dades disponibles en aquest sentit, les recents intervencions arqueològiques a jaciments com el Castellot de Bolvir, el Tossal de Baltarga de Bellver de Cerdanya o la ciutat romana de Llívia permetent oferir una primera aproximació a com el poble ceretà gestionava els recursos ramaders i quina importància tingueren aquests dins de la seva societat.