En aquest treball es defensa la idea que la reflexió conscient sobre la gramàtica durant el procés educatiu contribueix a la millora i perfeccionament de l'ús de la llengua. En concret, l'aspecte que aquí s'aborda està relacionat amb el paper que exerceix el coneixement gramatical sobre l'alternança entre subjectes tàcits i subjectes explícits en el control i ús adequat de les relacions de referència i anàfora en el text escrit. Per a això, s'ofereix una selecció d'exemples amb errors de redacció i una proposta teòrica i pràctica, amb la qual es pretén demostrar que la incorporació d'algunes idees de l'anàlisi lingüística recent (teoria de l'accessibilitat) ajuda, juntament amb la creació de tasques pràctiques que reforcin la consciència gramatical, a millorar els mecanismes anafòrics que intervenen en la redacció d'un text.