En el marc d’un cert retorn al camp per part d’alguns col·lectius i en determinats territoris, dones formades s’instal·len en aquests entorns rurals i des de la seva posició contribueixen a construir la ruralitat actual. Aquest és un fenomen nou a diverses àrees rurals d’Espanya i d’Europa i frena la tendència d’un procés sostingut de despoblament rural selectiu quant a edat i gènere que ha afectat negativament les dones joves. Aquest article pretén donar a conèixer la trajectòria de vida d’algunes dones de Catalunya i Galícia que han decidit viure en entorns rurals i que resideixen al mateix municipi, comarca o província on van néixer. Ens interessa saber què els ha portat a viure al món rural i si aquesta permanència o tornada al lloc d’origen té a veure amb motius familiars, laborals o socioambientals que puguin il·lustrar la tendència d’aquestes noves ruralitats. De forma expressa, relacionem la seva trajectòria de mobilitat residencial amb el nivell d’estudis i l’ocupació laboral. L’estudi constata que els aspectes socioambientals i emocionals són importants en el retorn i corrobora que, amb igualtat de formació acadèmica, hi ha diferències d’oportunitats segons el grau de ruralitat.