El consum de carburants produït per la mobilitat laboral a la regió metropolitana de Barcelona està estretament relacionat amb la morfologia dels teixits urbans. Per demostrar-ho, el present treball desenvolupa una metodologia destinada a 1) superar les mancances de dades de mobilitat actuals amb un elevat nivell de desagregació territorial; 2) assignar un consum de carburant a cada flux de mobilitat en funció del seu volum, de la distància recorreguda i dels mitjans de transport utilitzats, i 3) creuar els resultats de cada municipi amb una classificació del seu sòl residencial. Els resultats permeten constatar l’existència de diferències notables en el consum de carburants dels municipis que poden explicar-se, en bona part, per les característiques del sòl residencial.