La versió paral·lela i la serial de la teoria de l'optimitat (TO) difereixen entre sí en la manera com expliquen les generalitzacions fonològiques que es refereixen a més d'un nivell de la jerarquia prosòdica. L'abreujament vocàlic en llatí ha estat analitzat per McCarthy, Pater & Pruitt (2016) com un exemple d'això. L'escurçament es produeix per tal d'optimitzar l'estructura del peu. En la primera versió la construcció dels peus i l'escurçament poden avaluar-se en paral·lel, però en la segona la construcció dels peus i l'abreujament s'han de dur a terme necessàriament en una derivació serial. En aquest article es discuteixen críticament ambdues anàlisis. Després del l'escurçament vocàlic, s'aborden altres dos casos d'interacció entre nivells en llatí: l'elisió vocàlica i la diftongació de vocals. Per a cadascun d'aquests casos, s'argumenta que és preferible una anàlisi serial a una de paral·lela.

Serial and parallel OT differ in the way they account for phonological generalizations referring to more than one level of the prosodic hierarchy. Vowel shortening in Latin is analyzed by McCarthy, Pater & Pruitt (2016) as a case in point. Vowel shortening takes place to optimize foot structure. In parallel OT, footing and shortening can be evaluated in parallel, but in serial OT footing and shortening necessarily take place in a serial derivation. In this paper, both the serial and the parallel analysis of Latin vowel shortening are critically discussed. After that, two other potential cases of cross-level interactions in Latin are addressed: vowel deletion and vowel gliding. For each of these cases, it is argued that a serial analysis has to be preferred over a parallel one.