Els objectius principals del present article són, en primer lloc, proveir una caracterització sintàctica, semàntica i pragmàtica de les locucions verbals a partir d’un corpus de diverses obres de Cucarella. En segon lloc, proporcionarem una reflexió sobre la necessitat d’estudiar els fraseologismes en context. Finalment, en l’apèndix, es presentarà un petit recull de locucions verbals emprades per l’autor esmentat que no s’han trobat en les obres lexicogràfiques consultades. La base teòrica del treball és la lingüística cognitiva i algunes teories pragmàtiques modernes, que s’apliquen a l’estudi de la metàfora, força freqüent en les locucions verbals analitzades.