Las relaciones entre paisaje y patrimonio son plenamente históricas. Sin embargo, lo habitual es que en el pasado los patrimonios fueran los que tuvieran rasgos de paisajes, ya fueran paisajes construidos por el poder político en un momento determinado, ya paisajes vernaculares construidos paulatinamente por la acción de las comunidades. Se revisa en el texto, la adquisición de valor paisajístico por parte de los patrimonios, tanto forestales, como monumentales y urbanos, la génesis de la elaboración del concepto de paisaje cultural y su aplicación por parte de la UNESCO. Se aboga porque, dada la territorialidad de los paisajes y la singularidad de sus valores, se reconozcan como patrimonio, así como porque se supere la concepción europea de esta relación.

Les relacions entre paisatge i patrimoni són plenament històriques. No obstant això, l’habitual és que, en el passat, els patrimonis fossin els que tinguessin trets de paisatges, bé fos com a paisatges construïts pel poder polític en un moment determinat, bé com a paisatges vernaculars construïts gradualment per l’acció humana. En aquest text, s’hi revisa l’adquisició de valor paisatgístic per part dels patrimonis, tant si són forestals com monumentals i urbans, la gènesi de l’elaboració del concepte de paisatge cultural i la seva aplicació per part de la UNESCO. Atesa la territorialitat dels paisatges i la singularitat dels valors que tenen, es demana que es reconeguin com a patrimoni, com també que se superi la concepció europea d’aquesta relació.

The relations between landscape and heritage are historical. Nevertheless, in the past heritages were those that had features of landscapes, whether they were landscapes constructed by political power in a given period, or were vernacular, that is, constructed gradually by communities. We argue that landscapes may be considered common heritage because they are areas whose singular character is the result of the interaction of natural and human factors as set out under the European Landscape Convention. We also argue that, beyond their development in Europe, conceiving of landscapes as heritage is a useful instrument worldwide.