Per intentar d'aplicar les orientacions metodològiques existents en el panorama lingüístic actual a l'estudi del llenguatge administratiu, l'autora explica àmpliament les tendències generals d'investigació lingüística en matèria de metodologia, tècnica i teoria. Per aquest motiu, abans resol el caos que hi ha en la terminologia metodològica i aclareix els tres termes que acostumen d'emprarse no del tot diferenciadament: teoria, mètode i pràctica o procediment. Explica els encerts i els errors de les tres grans teories lingüístiques, ara ja de baixa, del segle xx: racionalisme lingüístic, estructuralisme i marxisme materialista. A la dècada dels anys seixanta (període postgenerativista) s'introdueixen a la teoria lingüística dues nocions noves: el subjecte parlant i la societat amb la qual es relaciona. Apareixen ciències paralingüístiques (sociolingüística, lingüística textual, psicolingüística, filosofia del llenguatge) i ciències aplicades a la Lingüística (lingüística matemàtica, estadística lingüística, lingüística automàtica). Una vegada explicats els objectes de les ciències esmentades, enumera les qüestions (ontològiques, deontològiques, axiològiques i epistemològiques) pendents d'estudi del llenguatge administratiu i proposa les metodologies lingüístiques que es podrien emprar per resoldre cada una d'aquestes qüestions. La metodologia i tècniques que s'han d'emprar també depenen de la perspectiva teòrica de l'investigador i el docent, del corpus lingüístic o dels nivells lingüístics seleccionats com a material de treball, del propòsit teòric o pràctic de l'estudi o la docència i, per acabar, dels mitjans materials de què es disposa per a la investigació i la docència.