Aquest estudi analitza l’origen i l’evolució de les primeres cases d’estiueig de l’Estartit durant la primera meitat del segle XX. A partir de fonts documentals, testimonis orals i treball de camp, la recerca reconstrueix com l’arribada dels primers estiuejants va transformar un petit nucli mariner en un refugi estival valorat pel seu paisatge i tranquil·litat. El treball identifica els primers cases d'estieuig o torres, els seus promotors i les tipologies arquitectòniques, i mostra com aquests inicis de l’estiueig van contribuir a configurar la identitat i el desenvolupament posterior de la localitat