La calidad constituye un elemento central en la configuración, estratificación y funcionamiento de las cadenas globales agroalimentarias, desde finales del siglo XX (Gereffi et al, 2005). En el marc d'aquestes cadenes, hegemònides per les grans exportadores i distribuïdores, la qualitat s'ha convertit en un model de gobernanza empresarial (Ponte et al, 2011), una ventaja competitiva frente a otros territorios y/o competidores y en un mecanismo que aumenta el poder de la gran distribución sobre los sistemas productivos y los procesos de trabajo (Bonano y Cavalcanti, 2012; Moraes y Cutillas, 2014). Las cadenas globales agroalimentarias son gestionadas por una compleja estandarización (Gibbon et al, 2008), plasmada en los estándares de calidad, que ha generado una estructura institucional privada (Loconto y Bush, 2010) y una densa red de técnicos que controla, evalúa y acredita el cumplimiento de las normas. A més de la normativització dels productes, la qualitat com a govern empresarial ha de coordinar les activitats dels diferents actors de la cadena, fer-ho just a temps i d'acord amb els canvis gustos del mercat global. Aquest capítol se centra en les transformacions més recents dels magatzems de cítrics, la divisió del treball, la situació de les seves treballadores (i la seva tipologia segons nacionalitat, residència i arraig social) i les conseqüències de la implantació dels estàndars de qualitat, en una comarca valenciana citrícola, La Ribera del Xúquer.