Basándose en la distición entre oikonomía y crematística que ya en su día hizo Aristóteles, en este artículo se analiza como el advenimiento de la modernidad suposo un cambio fundamental tanto en las prácticas como en la concepción del proceso económico. Mostrando cómo la riqueza se vincula a los valores de uso generados y no a la acumulación de valores de cambio, se indica que toda definición de un desarrollo sostenible debe considerar esta dialéctica fundamental entre valor de uso y valor de cambio, más allá de la ambigüedad y del vacío de sentido que, cada vez más, caracteriza la noción de sostenibilidad.

The distinction once drawn by Aristotle between economics and crematistics is the basis for this article, which analyses how the advent of modernity brought about a fundamental change both in the practice and in the conception of the economic process. By showing how wealth is linked to the use values generated and not to the accumulation of exchanges values, we demonstrate that any definition of sustainable development must consider this fundamental dialectics between use value and exchange value, beyond the ambiguity and lack of meaning that increasingly characterises the notion of sustainability.

Basant-se en la distinció entre oikonomia i crematística que ja en el seu dia va fer Aristòtil, en aquest article s'analitza com l'adveniment de la modernitat va suposar un canvi fonamental tant en les pràctiques com en la concepció del procés econòmic. Mostrant com la riquesa es vincula als valors d'ús generats i no a l'acumulació de valors de canvi s'indica com tota la definició d'un desenvolupament sostenible ha de considerar aquesta dialèctica fonamental entre valor d'ús i valor de canvi, més enllà de l'ambigüetat i del buit de sentit que, cada cop més, caracteritza la noció de sostenibilitat.