[cat] Aquest projecte neix dels meus passejos per zones urbanes. Mentre camino, observo com, entre l’asfalt i el ciment, sovint creixen plantes, anomenades males herbes. Menyspreades i sovint arrencades, aquestes espècies demostren una extraordinària capacitat de supervivència i adaptació. La seva capacitat de resiliència em porta a qüestionar la manera com ens hi relacionem. La investigació se centra en aquestes plantes que creixen als marges, en els intersticis que escapen del control humà. La seva mera presència ens mostra un possible equilibri entre arquitectura i vida orgànica. Vull oferir un diàleg amb aquestes males herbes urbanes. Què passaria si les rajoles urbanes reservessin un espai per a elles? Aquest procés també té una dimensió personal. El meu avi era paleta, i l’extracció de materials i la construcció formen part de la meva herència familiar. Però, en lloc de perpetuar una lògica de dominació sobre el territori, busco transformar-la, imaginant una relació simbiòtica i respectuosa amb el medi. En definitiva, el projecte proposa una escolta atenta a l’espècie vegetal dins el context urbà, i una reflexió sobre la possible redefinició d’aquest com a espai de convivència entre l’arquitectura i la natura. Les males herbes deixen de ser un problema per convertir-se en part de la solució.

[eng] This project arises from my walks in urban areas. While I walk, I observe how, between the asphalt and the cement, plants often grow, called weeds. Disdained and often uprooted, these species demonstrate an extraordinary capacity for survival and adaptation. Their resilience leads me to question how we relate to them. The research focuses on these plants that grow at the margins, in the interstices that escape human control. Their mere presence shows us a possible balance between architecture and organic life. I want to offer a dialogue with these urban weeds. What would happen if urban tiles reserved a space for them? This process also has a personal dimension. My grandfather was a mason, and the extraction of materials and construction are part of my family heritage. But, instead of perpetuating a logic of domination over the territory, I seek to transform it, imagining a symbiotic and respectful relationship with the environment. Ultimately, the project proposes a careful listening to plant species within the urban context, and a reflection on the possible redefinition of this as a space of coexistence between architecture and nature. Weeds cease to be a problem and become part of the solution.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts, Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, Curs: 2024-2025, Tutora: Mireia Feliu Fabra