[cat] Aristòtil considera εὐδαιμονία com el bé superior de la vida humana i com un benestar que prové de l'assoliment del potencial d'un mateix. La definició d'Aristòtil d'εὐδαιμονία a l''Ètica a Nicòmac' va aportar una comprensió concreta d’un concepte que, abans, no tenia una definició uniforme. Per compensar aquesta absència, aquest treball pretén descobrir el significat de la felicitat en l'època arcaica. La recerca consisteix en una anàlisi profunda dels principals adjectius relacionats amb la felicitat utilitzats en l'època arcaica com ara εὐδαίμων, μάκαρ, ὄλβιος i εὐτυχής. L'anàlisi engloba diferents autors i gèneres, tractant la felicitat segons Homer, Hesíode, Soló, Safo, Píndar, Heròdot i Demòcrit. Aquest treball ofereix un estudi de l'ús de cada autor de les paraules relacionades amb la felicitat, així com una anàlisi de l'evolució dels termes per aportar una comprensió més ampla del seu significat en aquesta època.

[eng] According to Aristotle, εὐδαιμονία is the highest good of human life. It comes from a life-long exercise to fulfill one's potential. Aristotle's definition of εὐδαιμονία in the 'Nicomachean Ethics' provided a concrete understanding of a concept that, previously, lacked a concrete definition. To make up for this absence, this work sets out to find answers to what happiness first meant in the Archaic Period. The research consists of an analysis of the main words relating to happiness which were used in the Archaic Period such as εὐδαίμων, μάκαρ, ὄλβιος and εὐτυχής. The analysis touches on different authors and genres by examining happiness according to Homer, Hesiod, Solon, Sappho, Pindar, Herodotus and Democritus. This work provides an examination of each author's usage of happiness-related keywords, as well as an analysis of their evolution to provide an understanding of what meanings these words had during this period.

Treballs Finals de Grau de Filologia Clàssica (Grec). Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona. Curs: 2022-2023. Tutor: Sergi Grau Guijarro