[cat] La poesia visual té el seu origen en la Poesia Concreta, iniciada en la dècada dels anys cinquanta com un moviment relacionat amb les avantguardes artístiques, però independent pel fet d’especificar unes finalitats i funcions pròpies. L’estudi del concretisme i altres tendències posteriors: poesia experimental, poesia tecnològica, em portaren als poemes visuals de les primeres avantguardes, de les quals es reconeixen les diferents influències: cubisme, futurisme, dadà, surrealisme i abstracció. Així doncs, vaig partir de la poesia visual catalana dels anys setanta per conèixer què es podia entendre amb aquest terme en un context nacional, internacional i històric, fins arribar a una visió general del fenomen. Enmig quedava com a pont el s.XIX, un segle de transició, que participava de les característiques dels que el precedien, i era alhora gènesi de l'esperit de progrés i canvi, i dels avenços tecnològics que es succeïren en el segle següent, raó per la qual vaig considerar que era l'inici i formava part de la mateixa seqüència que el segle XX. Per això, considero important diferenciar el que seria l'estudi de la poesia visual que anomenaré "històrica", amb uns patrons o estructures, tècniques i continguts unitaris, que arriba fins els primers anys del segle XIX, i la poesia visual més pròxima, la dels segles XIX i XX. L'ordenació de la tesi s'ha fet en sis capítols, dos apèndixs i el volum dedicat a les il·lustracions. En tots ells s’ha intentat respectar un ordre cronològic en els autors i les obres, però en alguns casos, problemes de sincronia o altres fets, com els caràcters distintius per nació, autor o temàtica, han condicionat agrupaments que depassen aquest arranjament.