Vivim en un món complex, on nombrosos fenòmens s'interrelacionen. La paraula complex prové del verb llatí complecti, que significa 'abastar, enllaçar, envoltar completament', i es feia servir per referir-se a una cosa complicada però d'estructura molt ben entrellaçada, com podria ser, per exemple, la d'un cistell de vímet. Només fent un cop d'ull a l'exterior veiem aquesta complexitat entrellaçada, en els ecosistemes, les relacions humanes i, també, en els núvols i els fenòmens meteorològics. Que sigui complex, però, no vol dir que sigui incomprensible, sinó que per entendre'l en tota la seva plenitud no en tenim prou analitzant els elements individuals que el componen sinó que, un cop examinats, ens cal integrar-los i entrellaçar-los. Com el poema de Carles Hac Mor, en què cada vers té significat per si mateix però, malgrat que puguin semblar que es contradiuen, al final tot el conjunt adquireix un significat que ultrapassa el de les seves parts.