Cada cop és més evident la necessitat d'aplicar noves polítiques públiques envers la pobresa infantil. Catalunya encapçala, juntament amb Espanya, el rànquing de risc de pobresa infantil de la Unió Europea, amb el 27,6% de pobresa moderada i un 15,2% de pobresa severa entre la població de menys de 18 anys (INE, ECV 2013)1. Aquest fet s'explica, almenys parcialment, per l'absència d'un sistema de protecció universal de la infància com el que és comú a la gran majoria de països europeus i unes prestacions que només cobreixen a famílies amb llindars de renda molt baixos, deixant fora bona part de la població en risc i, a més, amb quanties insuficients per ajudar les llars a sortir de la pobresa