Molts escriptors, especialment quan abordem temes d'assaig i divulgació, vivim sovint la dificultat del sexisme del llenguatge a l'hora d'anomenar les persones. Perquè en català, com en molts altres idiomes, les paraules confereixen gènere a allò que s'anomena. Sovint parlem, per exemple, d'un equip de científics que ha descobert una cosa, utilitzant el masculí com a genèric quan, potser, en l'equip hi havia diverses dones i un sol home. Un costum que, sens dubte, cal erradicar. Més encara, per un sexisme completament injustificat, tradicionalment s'ha tendit a infravalorar les aportacions de les dones en ciència i tecnologia, si no a ignorar-les directament. Persones sense nom que, per inèrcia social, viuen a l'ombra del llenguatge (reinterpretant els versos de Rosa Font).