La política energètica ofereix un marc valuós per contribuir a reduir les desigualtats; tot i que els marges de possibilitat depenguin dels condicionants biofísics i de les metodologies d'intervenció que han prevalgut a escala internacional, estatal i local d'ençà de la constatació de la crisi climàtica. Avançar en la garantia del dret a l'energia, des del costat de la demanda i de l'oferta, és una via que s'articula des de diferents arranjaments institucionals (des del cooperativisme i el municipalisme, per exemple), però que obliga a reconèixer el rol central de l'Administració pública. L'article aborda aquesta qüestió, així com l'espai estratègic a activar que hi hauria entre la política energètica i la política social, tot fent referència a exemples com el bo social elèctric, els punts d'assessorament energètic i d'altres dissenys i programes potencials que són útils per pensar en una política energètica social. La lluita contra les desigualtats no és ni pot ser funció exclusiva de la política social; i així com ocorre en altres àmbits de la política pública, la política energètica té també un potencial destacable.