Introducció: l’any 1989, la jurista afroamericana Kimberle Crenshaw introdueix el concepte de la Teoria de la Interseccionalitat en resposta al feminisme hegemònic que excloïa la resta d’identitats que envolten a les dones negres. La mateixa Crenshaw i altres acadèmics i investigadors extrapolen la teoria a la resta d’identitats que es veuen oprimides pels eixos de poder que perpetuen les iniquitats i l’accés a drets universals, com ara la salut. La infermeria pren, aleshores, el repte d’adaptar la praxis a la mirada interseccional. Objectius: analitzar la Teoria de la Interseccionalitat a les Ciències de la Salut i a la disciplina infermera, identificant els eixos interseccionals que generen iniquitats en la salut. Metodologia: revisió bibliogràfica a les bases de dades Pubmed, CINAHL i Scopus. Resultats: 38 resultats que corresponen a articles originals, editorials, tesis doctoral i revisions bibliogràfiques. Discussió: hi ha evidència científica que des de finals del segle passat la Teoria de la Interseccionalitat s’inclou en la investigació qualitativa i quantitativa en l’àmbit de la salut, com a eina per a poder identificar les necessitats en salut i generar polítiques en salut pública. A més, la literatura reflexa els eixos d’opressió com a sinèrgics alhora de potenciar les iniquitats en salut i és la disciplina infermera qui directament interpreta aquestes iniquitats i per tant ha de gestionar, mitigar i resoldre per no perpetuar el biaix de la persona i/o comunitat atesa. Conclusions: els eixos d’opressió, privilegi i poder incideixen, directament i indirectament, en el benestar de la persona i la seva salut. La disciplina infermera pren un paper principal en la interpretació i l’abordatge de les iniquitats generades pels eixos i per tant en la intervenció en salut de les persones interseccionades.

Treballs Finals de Grau d'Infermeria, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Silvia Costa Abós