ompeu Fabra és l’arquitecte de la codificació moderna de la llengua catalana: la seva proposta normativa ha esdevingut el model que guia la tasca prescriptiva actual. Però aquest paper de codificador és només una de les cares d’una personalitat molt més complexa, que comprèn les facetes de lingüista autodidacte, de docent i gestor universitari, i de ciutadà compromès amb el país. Amb motiu del cent-cinquantè aniversari del seu naixement i del centenari de la publicació de la Gramàtica catalana, i en el marc de les activitats de l’Any Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona va retre-li homenatge amb una exposició i una jornada acadèmica. Fruit d’aquests actes, Pompeu Fabra, a la Universitat i de la Universitat presenta una recopilació d’articles que analitzen aspectes lingüístics de la seva obra, n’estudien els anys de formació, la recepció de les seves propostes normatives i la feina que va dur a terme en aquesta institució.

Conté: Exposició «Pompeu Fabra i la Universitat» / Josep Murgades i Eloi Bellés -- Pompeu Fabra a la Universitat / Jaume Claret Miranda -- Pompeu Fabra i la lingüística europea / Eloi Bellés -- Andorra, el català i Pompeu Fabra: l'ortografia a les actes del Consell General / Jesús Bach-Marquès -- Les segones opcions de Fabra (1918) a la GIEC (2016) / Laia Benavent Llinares -- De la Gramàtica catalana (1918) de Pompeu Fabra a la GIEC (2016): les oracions de relatiu amb duplicació pronominal / Marta Busquets de Jover -- La (in)transitivitat en Fabra: aspectes clau / Anna Pineda