La font més idònia per a l'estudi de la crisi agrària en tots els seus aspectes és, sens dubte, la documentació notarial. La diversitat de temes que tracta permet seguir la situació en anys concrets, i en especial el grau d'endeuta­ment en que es troba el pagès, i establir si és un fet general per a tota la població o només d'un sector. Per la seva banda, els capbreus permeten fins i tot fer percentatges sobre la població capbrevada, la distribució de la terra, dels masos, etc. Però, tant l'una com l'altra tenen les seves limitacions: mai no es pot assegurar que es conegui el conjunt de la població. Per tenir un ventall més ampli deis grups d'agricultors, sembla que sigui el capbreu el més idoni ja que hi apareixen tots aquells que menen quelcom del senyor que demana la capbrevació, però no hi figuren als alouers. En l'altra documentació no es pot assegurar que hi figurin tots, ja que la capa més humil de la població pot no constar-hi pel fet que les seves transaccions econòmiques són habitualment de paraula, si no és amb ocasió de relacions mantingudes amb poderosos que vulguin fer-les constar per escrit.