La història de la poesia contemporània és la història d'una crisi de confiança. Una crisi de confiança de la societat envers el poeta i la seva feina i del poeta envers la societat on viu, la seva mateixa condició d'home i la matèria la qual treballa: el llenguatge. La poesia catalana ha participat, participa, d'aquesta crisi. Però les circumstancies històriques, posades al límit per la repressió franquista, l'han modificada en alguns dels seus aspectes essencials. Tal volta aquestes modificacions figuren entre les seves majors originalitats.