The article introduces the important work of Joan Estelrich in projecting the Catalan national problem to the outside world between the years 1919-1926. It places special emphasis on the translation of the works of Catalan culture into other languages, paying significant attention to those in Italian. Within this framework, the relationship between this Catalan intellectual and the Italian Cesare Giardini is explained. Going over the collection of letters sent between the two of them, the text describes the years in which two important works were translated: La Nacionalitat catalana by Enric Prat de la Riba, and Entorn al feixisme italià by Francesc Cambó. Within this context, the piece reflects on and critizices the hystoriographic interpretations that have seen the Cambó experience as that of an author close to Fascism.

El text presenta la important tasca de Joan Estelrich en projectar el problema nacional català a l’estranger entre els anys 1919-1926. Se subratlla l’empenta que dóna a la traducció d’obres de la cultura catalana en altres idiomes i especialment a l’italià. En aquest marc s’expliquen les relacions entre aquest intel·lectual català i l’italià Cesare Giardini. Seguint l’epistolari inèdit entre els dos, el text explica els rerefons en què es va fer la traducció de dos obres significatives com La nacionalitat catalana d’Enric Prat de la Riba i Entorn del feixisme italià de Francesc Cambó. En aquest marc, el text reflexiona i critica les interpretacions historiogràfiques que han llegit l’experiència de Cambó com la d’un autor proper al feixisme