En l’actualitat en el context català es dibuixa una realitat cultural diversa que comporta també un mapa de religions divers. Aquesta realitat és un repte per la convivència en l’espai públic, i així mateix un repte per l’educació i pels futurs educadors. El marc escolar públic, com a espai privilegiat on conviuen cultures i religions, ha de respondre a una sèrie de principis i fonaments que potenciïn el diàleg intercultural i interreligiós. En aquesta gran responsabilitat, la formació inicial i contínua dels docents que ho protagonitzen esdevé essencial. El projecte que aquí es presenta pretén posar l’accent en una part fonamental d’aquesta formació dels futurs docents: les seves actituds davant de la necessària gestió de la diversitat religiosa i cultural que es trobaran a les seves aules i espais educatius. Qüestionem si aquestes actituds responen exactament als requeriments que s’espera d’una escola laica però que gestiona la diversitat religiosa i cultural del seu alumnat i famílies, i quins elements explicatius es donen en aquestes actituds. Per aquest motiu es planteja un estudi diagnòstic en profunditat sobre les actituds dels estudiants de Formació del Professorat, Educació Social i Pedagogia de les universitats públiques catalanes: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Rovira i Vigili, Universitat de Girona i Universitat de Lleida. Aquest estudi, de disseny metodològic mixt pretén, mitjançant un estudi per enquesta de caràcter quantitatiu identificar els elements clau en aquestes actituds, considerant el seu perfil digital i la seva formació i experiència en interculturalitat. Aquest estudi obrirà nous interrogants als que respondre mitjançant tècniques qualitatives com el grup de discussió que, segons els perfils identificats, pot contribuir a la comprensió del grau d’actitud dels estudiants vers el diàleg intercultural i interreligiós; i la seva gestió des de l’educació.

Direcció General d'Afers Religiosos. Generalitat de Catalunya